I com va la consellera Camps en aquestes matèries? Idò, francament, fatal. La veritat és que hi haurà de posar molts de colzes si vol arribar al PA pel setembre.
Primer problema semàntic: “Majoria, Minoria, Meitat”. Sembla que no són conceptes clars per a l’ínclita consellera, que ha repetit convençuda una i altra vegada que els centres que no han aprovat el TIL són una minoria.
Llàstima que la pobra consellera tengui un problema greu amb la realitat –desconnexió?– i que sempre apareguin dades objectives que la desmenteixen. Com el recompte final dels centres que NO HAN APROVAT EL TIL, que superen el centenar i representen més del 40%.
De tota manera, ella ja devia saber cosa, perquè, si no, a què venia la resolució que “legalitzava” de forma expeditiva els TIL il·legals? I bé que la publicà dia 31 de juliol, sense temps per a interposar recursos. I –viva que és una– bé que la va fer firmar a na Cerdà, intuint segurament la flaire de la flagrant il·legalitat...
Segon problema semàntic: “Alegrar-se del fracàs”. I això més o menys és el que ha declarat l’optimista pròcer, que analitza els resultats del TIL en pla “Estic satisfeta perquè amb el TIL hi ha el mateix fracàs escolar de sempre”. Toma! President Bauzá, per favor, li diguiga vostè a la seva consellera que repassi l’abecé de la seva política educativa:
“A. La culpa del fracàs escolar és de la immersió. B. El TIL acabarà amb la immersió. C. Ergo ja ho hi haurà fracàs escolar”.
Però li diguiga claret i a poc a poc, perquè jo per mi que aquesta doneta no hi arriba...
I això que aquestes xifres són el que són, i les hem d’agafar amb pinces, si tenim en compte el que diuen des de l’Associació de Directors de Secundària: que no es donen els resultats de les assignatures fetes “en anglès”, que no tenim els resultats de les proves IAQSE, que el molts de casos el TIL no s’ha aplicat, que si s’aplica es fa de manera sui generis, per dir-ho fi... És llatí, senyora consellera, no es preocupi, que no l’he insultada. I si els directors diuen que les seves afirmacions al respecte són “una fal·lacia”, no es preocupi tampoc, que no estan parlant de Magaluf...
I ja sé que vostè no se n’ocupa, però per si queda a la seva Conselleria algú interessat a resoldre el lacerant problema del fracàs escolar, li deix aquí una interessant entrevista sobre el tema a Francesca Salvà, i l’apunt de Jaume Perelló.
Però passem a les Matemàtiques, perquè vaja quina una s’ha armat aquesta setmana arran de les xifres sobre suposats transvasaments d’alumnes entre la pública i la concertada. El senyor (és un dir) Agustí Buades, de l’Institut de Política Familiar –a qui també li ha quedat l’Estadística per a setembre– va fer una interpretació grollera i interessada sobre el tema obviant, entre altres coses, la realitat. Aquí, la realitat.
Definitivament, però, la vertadera bomba informativa de la setmana no ha quedat recollida als digitals. De tota manera, és just fer-nos ressò del “Gritos y Susurros” de l’Última Hora que parlava de la falta de sintonia entre la consellera Camps i el seu secretari autonòmic Guillem Estarellas. Textualment deia que “apenas se hablan”.
Oooooooooohhhhhhhhh!
Tranquil·litat. Hi hagi pau. No ens posem nerviosos. Segurament tot té una explicació. Com? Ah, sí, clar! Com s’han de parlar si ella SEMPRE ÉS A MENORCA??? Ho explica meridianament Tomás Bordoy a El Mundo.
Sr. President, me cregui, realment té un problema...