Amb el pròxim canvi d'interlocutors, s'obre una porta a la resolució negociada del conflicte educatiu
En el mes de juny de 2013 iniciàvem el camí cap a la vaga indefinida. Aquesta havia de ser l'eina per forçar una negociació amb vista a resoldre una diversitat de problemes provocats per la política educativa del Govern de Bauzà. Com tothom sap, la negociació mai ha existit i fa uns mesos ja teníem clar que el conflicte només es podria solucionar amb un canvi d'interlocutors.Vistos els resultats de les eleccions d'ahir, el canvi d'interlocutors està garantit. A més, cal dir que la suma dels partits que valoren positivament el Pacte per l'Educació o que troben que aquest encara hauria d'anar més enllà són majoria. Al contrari, la suma dels partits favorables al TIL, la LOMCE, les retallades i la segregació a les aules queda en absoluta minoria i sense cap capacitat d'influència. Per tant hi ha motius per estar ben contents.
Però no només hem d'estar contents pels resultats d'aquestes eleccions que mostren una porta de sortida al conflicte educatiu. L'alegria que avui omple el nostre col·lectiu és també per la satisfacció de la feina feta aquests dos anys d'Assemblea de Docents, la major part del temps amb la resta de la comunitat educativa i sumant-nos a moviments que ja venien d'abans. Ha estat feina ben feta. Una feina perseverant, dedicada, esgotadora i llarga; segons les possibilitats de cadascú, però en benefici de tots i totes. L'aposta per la vaga indefinida va ser una aposta valenta i encertada. Enhorabona a tothom qui ha jugat aquesta carta perquè heu fet possible aquest canvi.
El conflicte educatiu no hauria arribat on ha arribat sense la vaga indefinida i la vaga no hagués estat possible sense l'organització de base dels docents amb una voluntat d'acció unitària, directa i autònoma. Avui en dia ningú pot tenir cap dubte de la potència que pot tenir l'organització assembleària de les treballadores davant un conflicte.
La dinàmica que hem catalitzat i sostingut ha estat una de les majors causes del desgast del president Bauzà i del seu Govern. Evidentment, aquest desgast ha afectat el seu partit. L'estratègia de la confrontació no li ha servit per res sinó per estavellar-se. Davant el fort conflicte plantejat ha mostrat la seva pitjor cara, la d'un governant dèspota, autoritari, perdonavides, irracional, amb poca capacitat d'anàlisi i mal estrateg. Un perfil polític propi d'altres èpoques que no ha agradat a la societat de les nostres illes.
El moviment de la comunitat educativa ha aconseguit donar una importància que no havia tengut mai a l'educació i a les polítiques educatives. D'ara endavant, ningú s'atrevirà a malmetre i menystenir la nostra feina ni el nostre gremi, doncs entre altres coses, tothom coneix les conseqüències que pot tenir.
Per tant, ha arribat el moment del canvi. I el canvi significa una política educativa valenta, de consens i transparent, més quan partirà del llast d'un pressupost insuficient. Aquest canvi també haurà d'incloure la fi del conflicte, una fi que ha d'estar basada en una negociació i un compromís per part de l'administració respecte als 10 punts de la nostra taula reivindicativa.
Per anar acabant, volem recordar que amb les bones notícies, la realitat del nostre sistema educatiu encara no ha canviat. Fa una setmana va tenir lloc una altra jornada de vaga en resposta a les imposicions de la LOMCE a les nostres Illes. Ara mateix, aquestes imposicions s'estan veient reflectides en les proves de tercer de primària i en què els currículums de Conselleria continuïn vigents. Per aquests motius, segueix en marxa el boicot a les proves -amb l'ús de l'excel·lent general com a darrer extrem- i es continua demanant als claustres que votin en contra de qualsevol nou projecte educatiu que es presenti basat en els currículums LOMCE.
Quant a les proves de tercer, requerim que siguin anul·lades, no només pel seu caràcter antipedagògic, sinó per les múltiples irregularitats que han patit, incloent-hi una filtració. En referència als currículums de secundària, que foren aprovats precipitadament una setmana abans de les eleccions sense comptar amb el vistiplau del CEIB ni del Consell Consultiu, exigim a l'administració que els aturi i que permeti als centres funcionar per un any més amb els currículums LOE, fins que arribem a tenir uns currículums consensuats. Sobre aquest assumpte, demanam als partits amb capacitat de formar un nou govern, que es posicionin respecte a aquest tema des de ja, doncs es tracta d'un problema urgent que cal abordar sense badar.
Companyes i companys gaudiu d'aquesta victòria que la societat ens ha reconegut. Però tingueu present que encara hem de tancar aquest conflicte que ja dura massa.